Taula rodona i presentació del llibre "Prova sem convicção" al Superior Tribunal de Justiça (Brasil). 30/11

El llançament a l'STJ reuneix acadèmics i juristes en un interessant debat sobre estàndards de prova.

El Superior Tribunal de Justiça del Brasil va albergar el passat 30 de novembre el llançament del llibre Prova sem Convicção: estandards de prova e devido processo del professor Jordi Ferrer Beltrán, traduït al portuguès pel Dr. Vitor de Paula Ramos. L'autor va participar en una taula rodona amb la presència de la ministra Maria Thereza d'Assis Mourua i dels professors Vitor de Paula Ramos i Gustavo Henrique Badaró.

​

El coneixement és sempre limitat.  

"La veritat no és relativa, però el coneixement és sempre relatiu i limitat”, va alertar el professor a propòsit de l’evolució de les discussions entorn de la valoració de la prova i els estàndards probatoris. Va destacar també que la veritat no és gradual, però el coneixement que se'n té sí que l'és, essent fonamental doncs qüestionar en quin grau es pot atànyer tot allò imprescindible per poder sustentar una condemna, per exemple. En parlar del procés de suficiència de la prova i la motivació de les decisions judicials, va afirmar que cal tenir en compte tres etapes: la justificació de la valoració individual de la prova; la gradació del seu conjunt; i si aquestes proves compleixen l'estàndard requerit per al cas. "Si no coneixem la norma per al cas concret, com pot el magistrat justificar la seva decisió?", l'autor va qüestionar sobre la importància de la discussió objectiva i tècnica d'aquest procés. Així, doncs, un bon estàndard ha de complir propòsits: garantir criteris de justificació; garantia, a les parts, de racionalitat en la decisió dictada, fins i tot per sustentar tècnicament els recursos; i la reducció dels riscos derror judicial. “Com més gran sigui l'estàndard de la prova, menor serà el risc de condemnar una persona innocent”, va concloure el Dr. Jordi Ferrer Beltrán.

Evolució del subjectiu per a l'objectiu

El moderador, professor i traductor de l´obra, Vitor de Paula Ramos, va elogiar la iniciativa de l´STJ per promoure l´acostament d´acadèmics i el Poder Judicial i crear un espai de discussió sobre el tema. La gran aportació de Jordi Ferrer Beltrán, segons la seva opinió, és dotar de racionalitat el procés introduint el control intersubjectiu de la presa de decisions i el raonament. "Això permet escapar de les endevinalles i permet que un magistrat verifiqui racionalment la conclusió de l'altre", ha comentat. Vitor de Paula Ramos va explicar que aquests estudis permeten evolucionar d'un model subjectiu d'avaluació de proves i estàndards a un model objectiu, sense treure l'element humà del procés.

El professor va donar un exemple pràctic d'aquesta evolució en esmentar la gimnàstica artística olímpica, que fins al 1948 s'avaluava únicament sobre la base de la convicció subjectiva del jutge, cosa que resultava en qualificacions dispars sense cap justificació. Després de la creació d'un estàndard amb criteris tècnics i objectius, aquell any, va ser possible qüestionar les puntuacions i comprendre'ls, millorant la qualitat de les avaluacions dels atletes.

Criteris de persuasió a avaluar

D'altra banda, el Dr. Gustavo Henrique Badaró va reblar que el treball omple el buit de la lliure condemna del jutge. "Si el criteri de persuasió és subjectiu, el jutge mai no s'equivoca, sempre que estigui subjectivament convençut", reforçant la importància dels criteris tècnics tant per a la valoració de la prova com per a la definició d'estàndards. També va donar un exemple pràctic, citant tres olles d'aigua bullint com a evidència a analitzar: una estava a 70 graus; una altra a 80; i l'última, a 85. “Però cap no va arribar als 100 graus, que són els estàndards d'evaporació”, va dir. Segons el professor, el llibre presenta un tema dens de manera senzilla i clara, per evitar l'arbitrarietat en el judici d'un cas. La ministra Maria Thereza d'Assis Moura també es va felicitar que el debat permetia evidenciar la necessitat que l'acadèmia i el Poder Judicial es reuneixin per tractar un tema d'interès mutu, ja que la teoria de la valoració racional de l'evidència contribueix a decisions més tècniques.

El president de l'STJ va citar l'article 155 del Codi processal penal en abordar el significat de l'expressió "lliure convicció del jutge" i la necessitat de racionalitat en aquest procés. Pel que fa a les normes de prova, el ministre va assenyalar que, de fet, el tema encara rep poca atenció per part de l'acadèmia i “menys encara de la jurisprudència”. D'aquesta manera, va comentar, cada jutge acaba marcant el seu estàndard.

A l'acte hi van participar també la ministra Regina Helena Costa i els ministres Benedito Gonçalves, Rogerio Schietti Cruz i Joel Ilan Paciornik i es va cloure amb una sessió d'autògrafs.

Els compartim el vídeo de la coordinadora de TV i radio del STJ de Brasil: